La primavera dels poetes



Per celebrar el Dia Mundial de la Poesia, el 21 de març de 2011, a la Capella de la Nau, ens ajuntàrem més de cinquanta poetes. Alguns noms: Josep Ballester, Mari Carme Arnau, Vicent Berenguer, Iolanda Bonet, Lucía Boscá, Iván Brull, Antonio Cabrera, Xelo Candel, Guillermo Cano, Lorena Cayuela, Pere Císcar, Mercè Climent, Rafael Correcher, Elena Escribano, Vicente Gallego, Isabel García Canet, Jesús GE, Marc Granell, Ramon Guillem, Rubén Luzón, Alicia Martínez, Francesc Mompó, Àngel Montesinos, Eusebi Morales, Vicent Nàcher, Joan Navarro, Carolina Otero, Vicent Penya, Jaume Pérez Montaner, Josep Picó, Begonya Pozo, Marta R. Sobrecueva, Isabel Robles, Lluís Roda, Luci Romero, Mari Carme Sàez, Encarna Sant-Celoni i Eduard Verger.S'escoltaren textos en català, espanyol, serbi, romanés, francés, anglés, eslové, alemany o persa. Fou un moment màgic on la litúrgia de la paraula es va posar, més que mai, en evidència. Entre silencis, somriures i rialles vàrem trancòrrer una esplèndida vesprada a la seu més antiga de la Universitat de València. Al seu bloc "Uendos, Greixets i Maremortes" l'escriptor i poeta Francesc Mompó en va deixàr constància escrita i gràfica. Ací en teniu un tast de la seua crònica:

"La Capella de la Sapiència del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València va reunir anit una cinquantena de poetes en castellà i en català per a commemorar el Dia Mundial de la Poesia.

Convocats i dirigits per les poetesses Isabel Garcia Canet i per Begonya Pozo, un per un, per ordre alfabètic, anàrem passant per l’altar major de la capella.

Com que l’acte homenatjava la poetessa Marta Pessarrodona, alguns poetes llegiren versos d’ella traduïts a un grapat d’idiomes: anglès, francès, alemany, servi, eslovè, persa, romanès... La resta llegírem composicions pròpies o d’algun altre poetes que haguérem triat.

Diverses llengües, diverses veus, diversos tons, però una sola intenció: l’amor a la poesia.

Per acabar, Rafa Xambó ens regalà un parell de versions dels sonets de William Shakespeare traduïts al català per Txema Martínez.

Un vi d’honor oferit per la Universitat sota les arcades de dalt del magnífic edifici i sota l’amatent mirada de Lluís Vives donà per conclòs el Dia Mundial de la Poesia."

El poeta Manel Marí fa la crònica sobre la primera sessió del S.E.M.P.E.R. a València



[Fotografia de Pau Rodríguez]


El millor que pot passar-li a un espectacle és que el públic remugui de tan breu que li ha semblat. I que s’oblidi de tornar a engegar el mòbil per cridar a casa, i que no pensi en quina butxaca s’ha deixat el tabac. La primera sessió valenciana de S.E.M.P.E.R. comptava amb dos obstacles: la inexperiència i l’experiència. La inexperiència, perquè no teníem clar ni el perfil dels semperistes, ni la dinàmica –o encara pitjor, l’estàtica!- que el seminari podia adoptar. I, clar, l’experiència immediata i ben exitosa de Barcelona gairebé ens movia a l’obsessió perquè el tema anàs bé. Prou d’obstacles, idò, i parlarem dels atletes! Jaume Pérez Montaner, va tornar a confirmar allò del que molts ja havíem gaudit: que a més de ser un poeta extraordinari, és un docent magnífic. Si no fos perquè l’edat encara no l’hi clava el mèrit, en podríem parlar, amb un to entre l’afecte i la solemnitat, d’un “vell professor”. L’altre atleta, que sí que és un “vell professor”, que sí que passa la vuitantena, en John Ashbery, va fer tota una exhibició de múscul amb els dos poemes que ens van tenir ocupats al llarg de més de tres hores, i que van créixer i es van multiplicar, i ens van fer créixer i reproduir-nos en un ambient tan místic com la Capella de la Mare de Déu de la Sapiència de la Universitat de València: ‘What is poetry’, i la ‘Introducció’ de A Wave. Més de tres hores que van parar molt curtes, com la camisa estreta que ofega uns pectorals inflats per bona droga.
L’alè final d’aquesta calada curta va ser a casa. A Ca Revolta, l’acte final del S.E.M.P.E.R. valencià va esdevenir l’homenatge al mestre amb aquella “vella litúrgia” que es bevia l’Estellés quan parlava del vi dels pobres i parlava de la glòria de tots. Definitivament, el millor que pot passar-li a un espectacle és que el públic remugui de tan breu que li ha semblat. I en Jaume, i n’Ashbery, i els semperistes i tota aquella colla que va sortir a la tarima de Ca Revolta, ja no per dir-hi la seua, sinó per dir-hi la d’ell, van escurçar aquelles hores a cops de poesia i de molta, molta complicitat.

[Crònica publicada al bloc de S.E.M.P.E.R. el 17 de març de 2011]

Poemes a la intempèrie (3i4, València, 2011)




Poemes a la intempèrie és un llibre que travessa diferents territoris: ‘La nuesa dels dies’, ‘Intempèries’ i ‘No tornaràs indemne’. Els poemes breus de la secció central obren ponts des del reconeixement del dolor cap a la voluntat de calma: en dibuixen les transicions. Qui s’acoste a aquests versos trobarà personatges desprotegits i podrà recórrer amb ells escenaris que recreen des de la solitud de l’escriptura a la ràbia davant una realitat que -literalment- crema; la memòria; la mort quotidiana viscuda com absència íntima i intransferible -per això, potser, també comuna-; la nuesa de la consciència davant un paisatge que es (des)cobreix; la llum de les nits i del cos; els carrers de la ciutat o els camins perduts entre l’horta i la infantesa; la terra fragmentada de pors i desigs; els murs de vidre. Un llibre si més no obert a les intempèries on l’últim poema, ‘Tria personal’, enceta un camí nou per l’escriptura, però això ja és una altra història.

[Nota publicada al web de l'editorial valenciana 3i4]

Crònica del primer encontre S.E.M.P.E.R. a Barcelona

(Bar hOriginal, 23 de febrer de 2011)





Hi havia dubtes i preguntes. Com enfrontar-nos, per primer cop, a l’experiència S.E.M.P.E.R.? Però més enllà d’aquests inicis indecisos, el mestre de cerimònies, Jaume Pérez Montaner, va saber orquestrar una deliciosa sessió de poesia, coneixement, passió i fascinació. Envoltat pels primers usuaris de S.E.M.P.E.R., i per un bon grapat dels impulsors, que s’havien desplaçat a propòsit per viure de primera mà l’esdeveniment, el poeta i traductor Jaume Pérez Montaner va començar comentant la seva traducció del poema “Introduction” de John Ashbery, inclòs al seu volum A Wave, que resumeix no només el pensament del poeta anglosaxó, sinó que també concentra bona part de l’ideari poètic del seu traductor: l’art com a experiència, ja sigui viscuda/imaginada/somniada; el poema com a resposta d’un altre poema; ser allò que es llegeix i llegir allò que s’és (Borges i Bloom, respectivament); el somni com a expressió de l’inconscient i, per tant, matèria de primer ordre per al poeta a l’hora de crear (seguint els exemples de Brossa, Foix o Vincenzo Monti, poeta italià del segle XVIII, que assegura que “la poesia és el somni matisat per la raó”); la sexualitat, la por, la mort, el desig, el buit, el dolor i la venjança com a pulsions internes o excuses o motivacions per a qualsevol art (Fuster digué que “tota la literatura en el fons és venjança” mentre que Parra va dir, encara més clar, “yo escribo por envidia”… Aquestes i moltes altres idees es varen discutir, compartir, debatre, comentar i exaltar d’una manera o l’altra durant les tres hores que va durar, com volant, aquesta primera sessió de S.E.M.P.E.R., que va concloure, precisament, amb dos poemes inèdits de Jaume Pérez Montaner, “L’anguila” i “Assaig”, que tothom va gaudir moltíssim, i amb un recital a l’hOriginal que va ser tota una declaració d’intencions i una emotiva trobada on la poesia va tornar a triomfar de bell nou.




Crònica de Jaume C. Pons Alorda
Fotos de Ferran Garcia